SETMANA SANTA 2011

Fa  anys que vaig a Girona a veure la processó del divendres sant  i del dimecres, que és el dia que surten els manaies de Girona per fer entrega del penó al pendonista.  Jo com sempre fent fotos, i  no puc explica com se sent un gironí amb els nostres manaies de la nostra ciutat.  Picant al terra amb les seves llances, i se sent que tot Girona retorn.

També he anat  un lloc molt espectacular  amb el so d’un tabal  i uns platets de cendra i un rellotge que marca lo  temps i unes calaveres,  ha que no sabeu a on és?  Us ho poso del reves segreV.

Si  aneu a  un poble Mariner anomenat l’Escala, que nomes fa 2 anys que es cel·lebra  sempre el divendres sant.  Aquet any va  ploure  barrots i varals, però  el  diumenge 

van sortir molt bé com sempre.      

Capvespre 

girona

Aquestes  fotos  de Girona son d’un moti d’hiverm 

Amant de les tradicions

El  meu bloc es  diu  amant de les tradicions, perquè el seu creador  és un amant de les tradicions i com un calendari de  festes.  També un bon fotògraf  perquè fa unes fotos molt espectacular donat que fer fotos m`agrada molt. El meu pare és el meu professor de la fotografia i sóc l’únic fill aficionat a la fotografia. Tinc altres aficions però us diré nomes una cosa, val més una imatge que 1000 paraules.  Sempre dic a les persones i el jovent de bon dia que no saturen a veure les coses que tenim pel voltant de la nostra natura. Penso que es  és una llàstima  que nomes els aficionats a la fotografia es fitxin en les  coses i sobretot a les llums del nostra voltant mes que el jovent de bon dia. Mireu el meu bloc i així animar-vos a fer fotos com les  meves tant maques. Potser que no feu tan maques perquè nomes  els bons fotògrafs aficionats a   les llums dels dies i quan  es pon el sol. 

LA FAGEDA D'EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en Jordà? Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i profond com mai cap més n'hagis trobat al món: un verd com d'aigua endins, profond i clar; el verd de la fageda d'en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud: s'atura, i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d'aquell lloc profond, i no pensa en sortir, o hi pensa en va: és pres de la fageda d'en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó! Joan Maragall (1860-1911